Encamp, 10 de maig del 2026. El Comú d’Encamp ha inaugurat recentment “l’aixopluc de les Bruixes de la llegenda d’Engolasters”, una nova intervenció artística situada a l’aixopluc que es troba al camí de les Pardines, a mig recorregut entre Encamp i el llac d’Engolasters.
Aquesta iniciativa ha transformat un antic aixopluc de muntanya en un espai dedicat a la memòria oral, recuperant una de les llegendes més conegudes relacionades amb el bosc d’Engolasters i el llac, alhora que se centra en la memòria històrica de les dones acusades de bruixeria a les Valls d’Andorra, i especialment a la parròquia d’Encamp.
Una inauguració simbòlica
El cònsol menor, Xavier Fernàndez, i la consellera Verònica Solsona han estat els encarregats de destapar el misteriós gat negre que es troba a l’exterior de l’aixopluc. Aquesta imatge, segons la iconografia tradicional, serveix com a reclam. La consellera Solsona ha expressat que “hem volgut crear un simbolisme, a l’interior aquesta idea mística, amb la foscor que acompanya el misteri, per explicar la llegenda, i a l’exterior, aquest tòtem, en plena llum, per mostrar la part veritable de la història al voltant de les dones acusades de bruixeria a l’edat mitjana”.
Solsona ha afegit que “l’objectiu era dignificar aquest espai, que a vegades ha estat menystingut i fins i tot ha patit d’incivisme, i convertir-lo en un espai atractiu per als visitants, recuperant i visibilitzant llegenda i història”.
Un mural inspirador
Gràcies a aquesta intervenció, el comú ha dignificat l’espai, convertint-lo en un atractiu turístic per als visitants que passegen per les Pardines, així com en un espai de divulgació històrica a través del codi QR present en el tòtem exterior.
A l’interior de l’aixopluc s’hi troba un mural de gran format de l’artista Àngel Calvente, inspirat en el llac i en la llegenda de les bruixes d’Engolasters. Aquest mural convida a endinsar-se en l’imaginari col·lectiu vinculat a aquest indret i a redescobrir el seu simbolisme. Calvente ha afirmat que “ha estat una molt bona experiència treballar en aquest mural a les Pardines on contínuament la gent parava i expressava el seu interès”.
La iniciativa ha adquirit una dimensió històrica i divulgativa, gràcies a la col·laboració de l’historiador Pau Castell, especialista en la persecució de la bruixeria als Pirineus. Castell ha destacat la gran quantitat de documentació històrica que hi ha al voltant dels judicis per bruixeria a l’edat mitjana a Andorra, subratllant que “actes com aquests ajuden a la divulgació històrica i que es conegui aquesta part de la història pel gran públic i no només en l’entorn dels especialistes”.
La llegenda d’Engolasters
El llac d’Engolasters és un dels indrets més màgics i enigmàtics d’Andorra, escenari d’una de les seves llegendes més conegudes. Segons la tradició popular, la nit de Sant Joan, les bruixes de tot el Pirineu es reunien a la vora de l’estany per celebrar el seu gran aquelarre. Es deia que arribaven volant des de molts indrets: de les valls d’Andorra, del Canigó, del Puigmal o del Cadí.
Quan queia la mitjanit i la lluna il·luminava les aigües del llac, començava la celebració. Les bruixes dansaven en cercle al voltant del dimoni, que presidia la reunió en forma de boc. Alguns joves de les viles properes pujaven d’amagat per observar-les, però si eren descoberts, les bruixes els llançaven un encanteri que els transformava en gats negres, condemnats a participar en la dansa fins a l’alba.
Una altra creença explica que el nom d’Engolasters prové d’“engolir estels”. Segons la tradició, els estels fugaços que travessen el cel la nit de Sant Llorenç acaben submergint-se a les aigües del llac, com si l’estany se’ls empassés.
Una part de la història d’Andorra
Més enllà de la llegenda, les acusacions de bruixeria també formen part de la història d’Andorra. Entre els segles XV i XVII, a la parròquia d’Encamp, desenes de dones van ser assenyalades com a bruixes pels seus veïns, acusades de causar malalties i morts. Moltes van ser jutjades pel Tribunal de Corts andorrà, que les condemnà a penes severes.
Aquests judicis, conservats en part a l’Arxiu Nacional d’Andorra, demostren que darrere dels mites hi havia persones reals. Actualment, es poden identificar un total de 34 encampadanes acusades de bruixeria entre els anys 1450 i 1661. Algunes van aconseguir fugir, però almenys set van ser executades i altres desterrades.
Llistat de persones acusades de bruixeria a Encamp entre 1450 i 1661
Aquest espai vol ser un lloc de memòria i reflexió, convidant a mirar el passat amb una nova perspectiva per entendre’l millor i visibilitzar aquelles dones que van ser víctimes de les acusacions.
