La Policia ha participat recentment en la taula rodona “Protecció de dades: de la normativa a la realitat”, organitzada per l’Agència de Protecció de Dades (APDA) en commemoració del Dia Europeu de Protecció de Dades. L’acte, que s’ha dut a terme al vestíbul del Consell General, ha comptat amb la presència del Síndic General, Carles Ensenyat, i la directora de l’APDA, Jessica Obiols.
Durant la sessió, els experts han abordat el valor de les dades personals i la seva gestió, subratllant la importància d’adoptar bones pràctiques per a la seva protecció. Així ho ha manifestat Ferran Jordan, agent de policia major i membre del Grup de Delictes Tecnològics, qui ha explicat l’atractiu que aquestes dades representen per als ciberdelinqüents.
Com obté les dades la ciberdelinqüència
Jordan ha detallat que les dades, tant personals com d’empreses, es poden obtenir de fonts habituals. Un dels mètodes més comuns és a través de filtracions de dades que afecten empreses o serveis digitals, on informació sensible com correus electrònics i contrasenyes es fa accessible, sovint sense que les víctimes ho recordin.
A més, el phishing, que consisteix a enganyar els usuaris perquè proporcionin les seves dades mitjançant missatges fraudulents que imiten bancs o institucions, és una tècnica que es fa servir amb freqüència. En molts casos, els ciberdelinqüents no necessiten programari maliciós per robar informació; simplement es basa en la confiança que els usuaris dipositen en el missatge fraudulent.
El perill de la informació personal
És crucial mantenir una vigilància sobre la informació emmagatzemada al correu electrònic i als dispositius, incloent-hi fotografies de documents d’identitat i dades que es publiquen a les xarxes socials. La informació compartida pot ser analitzada per crear perfils detallats, facilitant així la comissió de delictes.
Un cop els ciberdelinqüents tenen accés a les dades, poden utilitzar-les no només per estafar la víctima directa, sinó també per enganyar terceres persones mitjançant anuncis falsos, com ara lloguers de pisos inexistents o la venda de vehicles. La víctima inicial no sempre és la que pateix la pèrdua, sinó que les seves dades són l’eina per executar el frau.
Suplantació d’identitat i responsabilitat
La suplantació d’identitat és una altra tècnica freqüent, on els ciberdelinqüents utilitzen fotografies obtingudes de xarxes socials per fer-se passar per la persona afectada. Això els permet contactar amb els seus coneguts i demanar diners o informació. Cada cop més, aquesta pràctica es combina amb tècniques d’intel·ligència artificial per simular la veu de la víctima.
La Policia recomana establir una paraula clau amb familiars o amics per poder identificar comunicacions fraudulentes. També és essencial mantenir una bona higiene digital, revisant periòdicament la informació que es comparteix i emmagatzema, ja que pot representar un risc si un compte és compromès.
La protecció dels menors
La responsabilitat sobre les dades dels menors és un tema que preocupa especialment. Els més joves generen una gran quantitat de dades a través de les xarxes socials i jocs, sovint sense un control adequat. La Policia subratlla que els adults han de tenir un paper actiu en la protecció de la privacitat dels menors, acompanyant-los en l’ús de la tecnologia.
Per concloure, la Policia insisteix en la importància de cuidar les dades personals com es cuiden les possessions materials. Una bona cultura digital és responsabilitat de tots i pot prevenir situacions adverses.
